Pensant en els altres

Pensant en els altres és un documental que té com a protagonista al professor Toshiro Kanamori i els seus alumnes de quart de primària. El documental reflexa el dia a dia d’una escola pública a Kanasawa (Japó).
El documental té com a objectiu des de el meu punt de vista, donar a conèixer altra pedagogia, una manera diferent d’entendre l’educació. El professor Toshiro té com a objectiu principal treballar l’aprenentatge i la diversió, vol avançar en l’aprenentatge sobretot en l’art de viure.
El més important per al professor és que els alumnes puguin crear uns lligams de afecte entre ells mateixos, perquè ser feliç és lo més important. És aquí on el senyor Toshiro donarà claus als alumnes per aprendre a ser feliç.
En el documental podem observar quina és la metodologia que fa servir el professor. Una metodologia lliure i en equip on es potencia la creativitat i li dona especial importància a les cartes del quadern on els nens poden explicar als seus companys les seves experiències i inquietuds. És molt important per al professor que els seus alumnes comparteixin experiències i sentiments, que mostrin i experimentin que és la empatia. Fins i tot, arriben a compartir la experiència sobre la mort de persones que han estimat molt. A través d’aquestes cartes també els fa reflexionar sobre els seus propis actes i com resoldre els conflictes.
La finalitat d’aquesta educació que vol transmetre el senyor Kanamori, és la transmissió de coneixements acadèmics, valors i ensenyar a se feliç, és a dir tenir una millor qualitat de vida. Els ensenya a respectar les diferències i tenir la possibilitat de sentir pertànyer a un grup i ser acceptat.
La metodologia que es fa servir, és un mètode on no es fa ús dels llibres i els aprenentatges sorgeixen arrel de les seves experiències.
La actitud que manté el professor amb els seus alumnes, m’ha paregut molt bona i el que més m’agrada és el contacte físic que existeix entre mestre i alumne, perquè crec que avui dia s’ha perdut aquest contacte. A més aquest contacte també es fa possible perquè la situació també propicia a conèixer molt més als alumnes, ja que els 35 alumnes dinen dins l’aula amb el mestre. A més el professor quan s’excedeix en el càstig d’un dels alumnes ha existit el diàleg entre ells i a ha mostrat total flexibilitat, m’ha paregut que mantenia una bona actitud. Crec que el professor manté un paper democràtic tot i que de vegades mostra una “bona” autoritat, no és autoritari perquè manté un equilibri.
Una altre punt a comentar, és les diferents competències que es treballen amb aquesta metodologia, des de una competència musical component cançons, tecnològics creant uns rails, fins a tenir una visió global.
Com a conclusió final, m’agradaria dir que a mi personalment m’ha fascinat el reportatge, que quan el vaig veure a classe em vaig quedar sense poder reaccionar que ho recomanaria a tothom i que m’ha aportat moltes coses. El que més m’ha cridat l’atenció és el professor i com tenen els alumnes assimilats els valors, ja que en ocasions són ells qui donen unes solucions racionals que ni tan sols els adults seríem capaços d’arribar a fer. Aquest documenta i tot el que es mostra en ell, és un clar exemple d’allò que hauria de ser la societat en un marc de tolerància, de ser companys i de voler millorar les relacions socials. Ha estat molt emotiu, educatiu i exemplar.

Per què aquest treball?
M'agradaria dir que la meua elecció per publicar com el meu millor treball ha estat la meva reflexió i valoració del documental que varem veure a classe d'Educació Inclusica, "Pensant en els altres". Per mi, ha estat un documentat molt significatiu, on he aprés moltes coses. Crec que el profesor Kanamori,és un home que viu amb molta implicació la seua feina i que entén l'educació i l'escola d'una com una forma de viure, d'aprendre i gaudir d´'aquesta activitat.
Em vaig emocionar moltíssim amb aquest documental, i crec que et fa reflexionar sobre molts de temes, de com tracta les emocions amb els nens, d'ensenyar a ser conscients dels actes dels infants i a reflexionar, tant a nivell de grup com individualment.
Finalment dir, que no he duptat a l'hora d'escollir el meu millor treball, crec que la reflexió o comentari que he realitzat d'aquest documental lo he fet meu i considero que és molt personal, però a la vegada molt representatiu també de tot allò que comparteixo amb l'educació basada en valors, emocions, tolerància, etc.